L'argumentació i l'aprenentatge col·laboratiu utilitzan les TIC

Un argument intel·lectual consta, al menys, de dues parts: una part de premissa i una de conclusió. La primera pren la forma de fets, de dades que expliquen o condicionen la conclusió o conseqüència.

L’argumentació requereix que qui vulgui solucionar un problema identifiqui diverses perspectives alternatives, punts de vista i opinions; que desenvolupi i triï una solució raonable i preferible, i que recolzi la solució amb dades i proves

Malgrat la seva importància, la majoria de les persones no som grans expertes en la construcció d’arguments lògics. Més concretament, no utilitzem advertències per a connectar proves amb les nostres afirmacions. De fet, si s’utilitzés en entorns d’aprenentatge habitualment, ajudarien en l’adquisició d’aprenentatge significatiu i en l’aprofundiment de teories; de tal forma, que les conclusions extretes sobre un tema per part de l’alumnat, serien producte de la interiorització i de la reflexió, creant coneixements estructurats.

Prenent com a referència el model de Toulmin podem dir que, adaptat a la pràctica escolar, permet reflexionar amb l’alumnat sobre l’estructura del text augmentatiu i aclarir les seves parts, destacant la importància de les relacions lògiques que ha d’haver entre elles. És a dir, possibilita una metareflexió sobre les característiques d’una argumentació científica, aprofundint sobre com s’estableixen les coordinacions i les subordinacions, sobre l’ús dels diferents tipus de connectors (adversatius, causals, consecutius...), sobre la no-linealitat dels raonaments, etc.

Durant l’ultima dècada, alguns investigadors han desenvolupat eines d’argumentació
basades en la tecnologia, que poden utilitzar-se com a entorns aïllats o fixar-se en entorns d’aprenentatge més complexos. Aquestes eines pertanyen a una nova classe d’eines cognitives que es coneixen com a programari de CSCA [de computer-supported collaborative argumentation (argumentació col·laborativa assistida per ordinador)]

El seu objectiu és donar suport a la construcció d’arguments de l’estudiant, s’usen per a moderar discussions en línia.

L’aprenentatge col·laboratiu per ordinador suposa una possible via d’utilització que ofereix diversos avantatges i que expressa dues idees importants. En primer lloc, la idea d’aprendre de forma col·laborativa, amb uns altres, en grup. No es contempla a l’aprenent com persona aïllada sinó en interacció amb els altres. Es parteix de la idea de la col·laboració i, per tant, compartir objectius i distribuir responsabilitats són formes desitjables d’aprenentatge (podem veure al gràfic un exemple d'aprenentatge col·laboratiu: aquest esquema és fet a partir de l'aportació de tres companys diferents en el mateix fil conductor d'un debat virtual). A més, s’emfatitza el paper de l’ordinador com element mediador que dóna suport aquest procés. En aquest sentit, el programari utilitzat ha d’afavorir als processos d’interacció i de solució conjunta dels problemes.


El gran repte que tenim els professionals de l’educació és, no tant com es creu poder utilitzar les Tecnologies de la informació i la comunicació, sinó saber utilitzar-les adequadament en un procés d’ensenyament-aprenentatge constructiu. Tenim molts recursos materials (en red,en programaris adequats,..), ara ens queda per millorar els humans i llavors podrem parlar de veritables entorns educatius relacionats amb l’ús de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

Aquest és el gran repte davant el qual ens trobem tota la Comunitat Educativa!!