La digitalització i els nous suports electrònics estan donant lloc a noves formes d’emmagatzemar i presentar la informació. Els tutorials multimèdia, les bases de dades en línia, les biblioteques electròniques, els hipertextos distribuïts, etc., són noves maneres de presentar i accedir al coneixement que superen en determinats contextos les formes tradicionals de l’explicació oral, la pissarra, els apunts i el manual.


El suport que les tecnologies han de donar a l’aprenentatge no és el d’intentar la instrucció dels estudiants, sinó, més aviat, el de servir d'eines de construcció de coneixement, perquè els estudiants aprenguin amb elles, no d’elles.

Tot això, són conceptes que anem escoltant, llegint e inclús atrevint-nos a parlar d’ells dia a dia.Però sovint arribem a l’aula i que fem realment? Ser “superi-nnovadors” ensenyant a fer un power point o a fer funcionar el word, o a escriure un mail, o.....

Ara, després d’aquest recorregut, em pregunto, i per a què? Si tot això ho poden fer els alumnes per si mateixos (de fet podem trobar innumerables tutorials al respecte) Que pretenem? Simplement continuar fent “una classe magistral amb un marc diferent?

La concepció bàsica per mi, ara mateix és que tenim recursos per a un propòsit determinat; i, moltes vegades, el que utilitzem són els recursos com a propòsits mateixos.


Durant aquests mesos he tingut l’oportunitat de reflexionar al respecte, d’adonar-me de què són les noves tecnologies i com influencien en les dinàmiques educatives i escolars: quins avantatges aporten però també quins inconvenients. Quines possibilitats obren però també quins condicionants comporten. No podem , per exemple arribar a l’aula i dir “fem un treball sobre shakespeare” perquè es limitaran a “copiar” i “pegar”. No podem fer-los fer un power, sense cap intenció final (perquè resulta aborrit) Podem aprofitar els diferents programaris, es cert, però sota una estructuració, sota una programació: pensada segons les característiques del grup, sota uns objectius concrets, que plantegi certa flexibilitat, però sobre tot, refusar la idea de que” anar a l’aula d’informàtica, és anar a passar l’estona”

Durant el projecte de contrucció d'un bloc d'aula que he realitzat, he procurat posar tot això a la pràctica. Es cert, que al començament fou una mica complicat: dir a l’escola que pasaràs més “estona del compte” a l’aula d’informàtica, sona una mica a que “els nois i les noies no aprofiten el temps”.

Quan explicava el projecte al principi, les cares de les persones amb que ho compartia aolien anar en aquesta línia. No obstant, dia rera dia, els anava ensenyant els progressos, veien l’autonomia que estaven adquirint els alumnes, com ells mateixos (evidentment no tots) aprofundien en els temes,.... Finalment, el que valoro més de la realització d’aquest projecte es justament això, el canvi que s’ha produït en l’entorn escolar arrel d’aquesta nova forma de treballar.

En aquest breu espai de temps, he pogut veure que el coneixement es construeix; que implica acomodar idees i fenòmens nous en les creences que ja s’havien construït. No seria exactament “veure els coneixements previs del grup” sinó que cada alumne s’adonés de la base en de la qual parteix.

Evidentment és més atractiu la utilització de les TIC que la classe magistral, però no és el fet que “sigui atractiu perquè sí” sinó perquè per a que certes teories substitueixin a les que té l’alumne han de ser atractives cognitivament. I, les Tic ens ajuden a la creació de models mentals. Això és el que s’ha pretès en la posada en marxa d’aquest projecte. Potser requereix, en un primer moment, més “temps extra” i haver de “lluitar” amb el conservadorisme imperant en relació a l’utilització de les TIC. Potser has de “lliurar una batalla” amb alguns pares als que els “aterra internet”; però val la pena quan es poden observar les evolucions. I, evolucions personals, individuals. Estem cansats de repetir que “atenem a la diversitat”, perquè llavors, no aprofitem un dels recursos que actualment tenim a l’abast i que més ens pot ajudar en aquesta tasca? Possiblement per por, per no saber ben bé com enfrontar-nos amb aquest “Goliat” que es “la red”.

Es cert que les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació ens poden ajudar en tot això que hem anat comentant; però encara hi ha quelcom més important, ens poden ajudar a que els alumnes facin la seva pròpia autoavaluació, les seves pròpies reflexions i, vegin els canvis que s’han produït en ells mateixos. En el nostre cas, ho van fer de forma oral, però la satisfacció rebuda, fou tal, que només per això ja considerava un èxit el projecte

Només hem resta dir, que l’esforç realitzat, el canvi conceptual que s’ha produït en mi, m’han permès tenir argumentacions sòlides per defendre allò que creia havia de defendre i, per posar “una petita petjada” en el veritable canvi conceptual que hauríem de fer mateixos docents per poder arribar a consecucions òptimes amb els nostres alumnes.

CONTINUEM ENDAVANT