L'EVOLUCIÓ D'UN CONCEPTE!!!

Les reflexions d'avui, van dirigides a veure com en un temps, bastant curt i amb l'apronfundiment en la matèria han anat prenent forma diferents conceptes que si més no, no estaven inconnexes, si que quedaven una mica (bastant) vidus d'argumentació.

En plantejar-me per primer cop la relació entre ciència, tecnologia, societat i educació, va sposar plantejar-me moltes qüestions a nivell personal. A vegades ens deixem portal per l’espiral del progrés, sense parar-nos a reflexionar en els elements que intervenen i com interactuen entre ells. Crec, sincerament que fou un exercici positiu d’autoconeixement i que em va permetre centrar-me, no exactament en les expectatives davant l’assignatura, sinó en les meves expectatives personals davant el relacionat amb la matèria. En un primer moment, em va costar moltíssim contestar les qüestions, començar a realitzar el mapa de conceptes, fins i tot posicionar-me en alguna de les postures plantejades. Pot ser perquè mai hi havia pensat, però l’exercici crec que fou realment beneficiós.

US PRESENTO COM VA QUEDAR AQUELL ...

"PRIMER MAPA DE CONCEPTES"

(una mica "rudimentari "eh? jejeje)

A partir de la lectura de Domènech i Tirado: Ciència, tecnología i societat: nous interrogants per a la psicologia, començo observar que existeixen unes relacions molt especials entre ciència, tecnologia i societat. Començo a veure, com han estat les concepcions clàssiques i les reaccions contraposades de les diferents disciplines.
La ciència, pren tradicionalment, la tasca de produir coneixements, mentre la Tecnologia, aplica aquests coneixements mitjançant instruments. No obstant, els autors, plantegen exemples de com l’ordre no ha de ser sempre d’aquesta manera i com el procés pot ésser fins i tot invers.
Començo a conéixer postures, corrents, a veure com els autors volen representar i demostrar els nexes d’unió existents entre la ciència, la tecnologia i la societat i com s’ha de contemplar com un tot que es complementa més que com tres aspectes diferenciats de la mateixa realitat,...

I SORGEIX EL SEGÜENT:

(A banda d'això més polidet- ja començava a fer els meus "pinets" amb el c-map tools. Per Cert, una "pasada de programa" us ho recomamo a tots. Tant per utilitzar com educadors com per utilitzar com estudiants)

Començant a canviar conceptes. Introducció del concepte Tecnologia Educativa.

Comencem a vançar en l'estudi del mòdul, en el debat, a "llegir una mica més del tema" i,fent un recorregut per la història de la Tecnologia Educativa podem constatar que la seva conceptualització ha sofert bastants canvis al llarg del temps, conseqüència de l’evolució de la nostra societat (que viu una etapa de ràpid desenvolupament tecnològic) i dels canvis que s’han produït en les ciències que la fonamenten. Així, si bé en els seus inicis va existir una voluntat científic-positivista (al pretendre que compartís els pressupostos de la Física), un sentit artefactual, (al centrar-la en els mitjans, entesos únicament com dispositius tecnològics utilitzats amb finalitats instructives) i una clara dependència de la Psicologia de l’aprenentatge, que la van situar en una perspectiva tècnic-empírica, els canvis de paradigma en algunes de disciplines que l’havien vingut sustentant (psicologia de l’aprenentatge, teoria de la comunicació, sociologia...) li van permetre evolucionar i trobar nous enfocaments sota una perspectiva cognitiva mediacional i crítica.

DE TOT AIXÒ RESULTA EL SEGÜENT MAPA CONCEPTUAL:

En el transcurs de les darreres setmanes, he pogut observar com idees preconcebudes que tenia s’anaven ensorrant, per crear un teixit d’interrelacions entre conceptes que considerava complementaris, però mai interrelacionats, el resultat es aquest petit "joc d'imatges" que acabo de penjar. I, la reflexió a la que m'ha portat la teniu en l'article que vaig penjar justament abans que aquest.

CONTINUEM AVANÇANT!!!!!

AUTOAVALUACIÓ (II) Reflexionant l'avaluacio inicial.

Hola de nou, estimat blog!... (bé això d’estimat es pur formalisme, tampoc s’ha d’exagerar...).

Avui “toca” fer una reflexió sobre alguna de les “preguntes trampa” de la meva primera intervenció, el dia 1 de març (AVALUACIÓ INICIAL) i, concretament sobre la pregunta sobre si la TE ha d’assegurar un bon domini de les TIC.

Doncs la veritat, es que en poc temps les idees es poden modificar a un ritme vertiginos.
En una escala de l’1 al 10, li vaig donar un 8 a aquesta pregunta, Mare meva! Jajaja. Evidentment, ara per ara no seria tan “generosa amb aquesta afirmació”.

Possiblement, l’evolució soferta en mi, gira al voltant que sempre he sentit a parlar de les TIC, tothom en parla, però no he aprofundit realment en el que es la Tecnologia Educativa; no es tracta de tornar a les posicions instrumentals inicials centrades en les característiques tècniques i estètiques de les TICs, i justificar a partir d’elles les seves bondats pedagògiques. Sino parlar de mitjans des d'una perspectiva i dimensió didàctica, centrar-nos en aspectes com els seus llenguatges i sistemes simbòlics mobilitzats, el seu disseny, la seva utilització com instruments emancipadors, la seva investigació, la seva avaluació,...

No es tracta de parlar de creació de blogs, d’aplicacions de programes,de recursos en red,... sinó més aviat d’aspectes referits a com s’utilitzen i incorporen dintre del currículum, com es dissenyen per a s’adeqüin a determinades característiques cognitives dels estudiants, com repercuteixen en l’organització dels centres, o quines estratègies i tècniques d’avaluació podem aplicar sobre ells.

Des d'aquesta perspectiva les TICs sofriran forts canvis interns i externs, per a la seva conceptualització i aplicació; de manera que ja no se les concebrà exclusivament com instruments transmissors d'informació, sinó més aviat com instruments de pensament i cultura, els quals quan anem interaccionant amb ells expandeixen les nostres habilitats intel·lectuals, i ens serveixen per a representar i expressar els coneixements.

És a dir, no les concebrem només com eines transmissores d’informació, sinó també com eines intel·lectuals, on els seus possibles efectes no dependran d’elles mateixes i els seus potencials instrumentals, sinó més aviat de com siguem capaços de relacionar-los amb la resta de variables curriculars i les característiques cognitives dels estudiants.


Des d'aquesta òptica, es poden justificar les TICs com elements didàctics, educatius i eines intel·lectuals, la qual cosa ens durà a assumir una sèrie de principis generals: (Cabero 2001):

• Qualsevol tipus de mitjà, des del més complex al més elemental és simplement un recurs didàctic, que haurà de ser mobilitzat en quant l’abast els objectius, els continguts, les característiques dels receptors, en definitiva, el procés comunicatiu en el qual estiguem immersos, ho justifiqui.
• L’aprenentatge no es troba en funció del mitjà, sinó fonamentalment sobre la base de les estratègies i tècniques didàctiques que apliquem sobre ell.
• El formador és l’element més significatiu per a concretar el mitjà dintre d’un context determinat d’ensenyameny-aprenentatge. Ell amb les seves creences i actituds cap als mitjans en general i cap a mitjans concrets, determinarà les possibilitats que puguin desenvolupar.
• Abans de pensar en termes de quin mitjà hem de plantejar-nos per a qui, com ho anem a utilitzar i què pretenem amb ell.
• Tot mitjà no funciona en el buit sinó en un context complex: psicològic, físic, organitzatiu, didàctic, econòmic,... De manera que el mitjà es veurà condicionat pel context i simultàniament condicionarà a aquest.
• Els mitjans són transformadors vicarials de la realitat, mai la realitat mateixa.
• Els mitjans pels seus sistemes simbòlics i formes d’estructurar-los, determinen diversos efectes cognitius en els receptors, propiciant el desenvolupament d’habilitats cognitives específiques.
• L'alumne no és un processador passiu d’informació, per contra és un receptor actiu i conscient de la informació intervinguda que li és presentada, de manera que amb les seves actituds i habilitats cognitives determinarà la possible influència cognitiva, afectiva, o psicomotora del mitjà. Aquest aspecte és d’extraordinària importància en l’aprenentatge adult ja que està demostrat que aquelles accions intervingudes que no tenen en compte les seves característiques, i aprenentatges i habilitats adquirides al llarg de la vida tendeixen a fracassar.
• No hem de pensar en el mitjà com globalitat sinó més aviat com la conjunció d’una sèrie de components interns i externs: sistemes simbòlics, elements semàntics d’organització dels continguts, components pragmàtics d’utilització .., susceptibles cadascun d’ells, en interacció i individualment, de provocar aprenentatges generals i específics.
• Els mitjans per si només no provoquen canvis significatius ni en l'educació en general, ni en els processos d’ensenyameny-aprenentatge en particular.
• I finalment, que no existeix el "supermitjà". No hi ha mitjans millors que uns altres, la seva utilitat depèn de la interacció d’una sèrie de variables i dels objectius que es persegueixin així com de les decisions metodològiques que apliquem sobre els mateixos. Podem preferir un mitjà a un altre, un mitjà pot ser més fàcil d’utilitzar que un altre, o estar més disponible, però això no significa que sigui millor que el seu oposat. Aquesta postura ens duu immediatament a altre plantejament i és que la complementarietat i interacció de mitjans ha de ser un principi i estratègia a utilitzar pels professors a l’hora de la selecció i posada en pràctica en el disseny instruccional dels mitjans.

Amb aquests comentaris, la pretensió no es altra que realitzar una visió de les transformacions que ha tingut l'ET com a disciplina que forma part de la Didàctica. Transformacions, que encara que no són assumides per totes les persones que treballen en el camp, si comencen a contemplar-se per una gran majoria i, que ens duran sens dubte, a establir propostes d’acció més realistes, i a no confondre’ns en perspectives globalitzadores, que al voler-les fer i servir per a tot, ens ha dut a quedar-nos en el no-res. En el no-res de l’exclusivitat, de les posicions instrumentals i en el no-res de les metareflexions teòriques.

DEBAT CTS (2) Cal evitar noves formes d’aïllament social, d’incomunicació i de potenciació de l’egocentrisme.

S’ha d’informar als alumnes al voltant de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i de les formes i usos d’aquestes.

Prenent com a punt de partida l’article de Langdon Winner “Los Mitos Ciberlibertarios y sus
Prospectos para la Comunidad” existeix un moviment cap a la computarització , que significa que moltes formes culturals de cop i volta s'han liquat, perdent la seva forma anterior mentre les hi modifica per a la seva expressió computarizada. A mesura que les noves formes es solidifiquen, tant els artefactes com la teixidura de les relacions humanes que els envolta resulten molt sovint ser diferents de tot el preexistent.

Els deterministes tecnològics consideren, bàsicament, que el desenvolupament tecnològic condiciona, com cap altre element singular, el canvi i l’estructura socials.

De fet, darrerament, si que hem pogut observar un canvi substancial a tall d’aquest fet i, es, que la societat cada cop es fa més individualista.

Jean Twenge, autora del llibre “la generació del jo”- subtitulat “Per quina els joves nord-americans són avui més segurs de si mateixos, enèrgics i infeliços que mai”( ho podem trobar en en l'adreça d'Internet http://www.generationme.org) que es centra sobre uns estudis realitzats a joves nascuts després del 1982 comenta que li preocupa que estiguem creant una societat en la qual la gent es tractarà malament, en el carrer o en les seves relacions personals.

Les noves creacions tecnològiques, podrien estar alimentant l’egocentrisme. La generació “Jo” està obsessionada amb pàgines d'Internet tipus MySpace, el lloc de xarxes socials, o YouTube, per a compartir vídeos, que “permeten autopromocionarse molt per sobre del que mai van permetre els mitjans tradicionals”.

L'exagerat materialisme de la societat actual, l’educació ultrapermisiva que estan rebent aquests joves, la fascinació pels famosos i pel gènere televisiu dels “reality shows” són altres factors que podrien explicar la tendència.

Els investigadors assenyalen que aquest creixent egocentrisme és perillós, ja que es tradueix en, entre altres coses, un menor interès a formar relacions íntimes, a ajudar als altres o inclús a mostrar més agressivitat quan els subjectes es veuen agredits o insultats.

L’estudi al que faig referència, va emprar un índex anomenat “Inventari de la Personalitat Narcisista” per a mesurar les reaccions dels participants davant frases com aquestes: “El món seria un lloc millor si jo ho governés”, “crec que sóc una persona especial” o “m'agrada ser el centre d'atenció”.

Titulada “Els egos s'inflen amb el temps”, la investigació posa de manifest que els estudiants universitaris de la “generació del mil·lenni” o “generació Jo”, aquells nascuts després de 1982, són més narcisistes que els seus predecessors. El treball, elaborat a partir de les respostes de prop de 16.500 estudiants d’universitat que van emplenar qüestionaris sobre l'esmentat índex entre 1982 i fins a 2006 .

Això no vol dir que TOTS els joves hagin de ser “tallats pel mateix patró” però si, que hi ha una substancial diferència entre aquells que empren les noves formes de comunicació com una parcela més de la seva vida i, els que fan la seva vida a partir de les noves formes de comunicació.

Per tant, convé informar, assessorar e instruir als alumnes al voltant de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i de les formes i usos d’aquestes, per tal d’evitar noves formes d’aïllament social, d’incomunicació de potenciació de l’egocentrisme.

DEBAT CTS (1) Les TIC ens poden ajudar en l’educació dels alumnes en l’autonomia i l’esperit crític

La reflexió entorn aquest tema, comença amb la visualització del següent video:








En un moment en que les TIC entren a les aules cada cop amb més força ens resistim a la idea de canviar el rol tradicional del professor.
Hi han l’existència de softwares educatius, però que continuen portant a la idea final d’avaluació, sense que l’alumne tregui el profit que en podria treure de les mateixes.

Un exemple clar el trobem quan Roger Schank planteja a diferents escoles un sofware per a geografia que permet aprendre-la a través de diversos interessos dels nois i noies en un moment determinat (esports,pelicules,… ) però sembla que els professors tenen certa por a que “cadascú va a la seva”i com els avaluem?

Hauríem de fugir de la idea de l’avaluació com l’entenem avui en dia, de forma que l’avaluació estès integrada dins el procés d’aprenentatge i no separada, com fins ara. Hi ha experiències al respecte,relacionades amb l’aplicació de les TIC a l’educació que han donat resultats molt significatius (podem veure un article sobre el tema a : http://palotic.es/wordpress/?p=295 )


Amb l’estudi de reconeguts autors com Vygostki amb la seva aportació a la zona de desenvolupament pròxim (ZDP) arribem a una visió de l’ensenyament com no una simple percepció de presentació d’activitats i tasques, sinó com una activitat comprensiva, com un procés d’ajuda a l’activitat constructiva que s’ha de realitzar cada persona a través de la interacció i la mediació social.

Es parla molt de l’aprenentatge amb autonomia, on el mestre és un assessor, tutoritza l’aprenentatge, ajuda a l’aprenent en la seva tasca d’aprenentatge crític... però la preocupació sempre acaba sent la mateixa: i com els avaluem?


La investigació educativa hauria de tenir presents aquestes noves eines sorgides, per tal que les TIC ens ajudessin en el procés de formació dels alumnes.

No vull dir que totes i cadascuna de les matèries, ni per totes les unitats didàctiques haurien d’utilitzar les TIC contínuament, doncs podríem incórrer en un error greu de falta de criteri per part dels educadors; això és el que la investigació educativa hauria d’aprofundir.

La investigació educativa hauria de promoure programes d’investigació-acció on professionals de l’educació adquireixen estratègies relacionades amb les TIC per tal d’ajudar-los en la capacitació del alumnes amb autonomia i esperit crític; fent-los partícips directes del seu propi procés d’ensenyament aprenentatge.

Sens més, us deixo, no sense recordar un pensament confucià a que fa referència Eduard Punset en un moment concret de la entrevista que li realitza a Roger Schank:

“Digues-me alguna cosa i ho oblidaré. Mostra'm alguna cosa i ho recordaré. Deixa'm fer alguna cosa i ho aprendré”

AVALUACIÓ INICIAL

Sembla,que seguint les indicacions és possible crear un blog! Això te pinta de poder convertir-se en una afició jejeje.
En aquest primer missatge només donar-vos la benvinguda a aquest nou espai, que espero vagi creixent a mida que avanci en el coneixement de les tecnologies de la informació i la comunicació em educació.

A continuació passo a exposar l’esquema que he realitzat de la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació.


A la qüestió plantejada a la primera miniactivitat sobre posicionaments concrets davant una sèrie de reflexion, les meves conclusions han sigut:

TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___8___

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___10_____

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: ___7___

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___6_____

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8___

DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __6___

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __3___

TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: ___8____

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7____

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____8____

A la qüestió plantejada la primera mini activitat: "Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?" La meva resposta fou:


Crec sincerament, que a dia d’avui no defensaria davant un tribunal els meus coneixements previs exposats; i, sí, es més que provable (al menys es el que realment espero) que els meus esquemes canviïn en un futur proper. El motiu principal es perquè reconec el meu desconeixement en relació a les Tecnologies de la informació i de la comunicació aplicades a l’educació.
Es quelcom que m’atreu, que de fet, procuro aplicar en la meva tasca diària, però les mancances que tinc al respecte, crec que són moltes.