S’ha d’informar als alumnes al voltant de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i de les formes i usos d’aquestes.
Prenent com a punt de partida l’article de Langdon Winner “Los Mitos Ciberlibertarios y sus
Prospectos para la Comunidad” existeix un moviment cap a la computarització , que significa que moltes formes culturals de cop i volta s'han liquat, perdent la seva forma anterior mentre les hi modifica per a la seva expressió computarizada. A mesura que les noves formes es solidifiquen, tant els artefactes com la teixidura de les relacions humanes que els envolta resulten molt sovint ser diferents de tot el preexistent.
Els deterministes tecnològics consideren, bàsicament, que el desenvolupament tecnològic condiciona, com cap altre element singular, el canvi i l’estructura socials.
De fet, darrerament, si que hem pogut observar un canvi substancial a tall d’aquest fet i, es, que la societat cada cop es fa més individualista.
Jean Twenge, autora del llibre “la generació del jo”- subtitulat “Per quina els joves nord-americans són avui més segurs de si mateixos, enèrgics i infeliços que mai”( ho podem trobar en en l'adreça d'Internet http://www.generationme.org) que es centra sobre uns estudis realitzats a joves nascuts després del 1982 comenta que li preocupa que estiguem creant una societat en la qual la gent es tractarà malament, en el carrer o en les seves relacions personals.
Les noves creacions tecnològiques, podrien estar alimentant l’egocentrisme. La generació “Jo” està obsessionada amb pàgines d'Internet tipus MySpace, el lloc de xarxes socials, o YouTube, per a compartir vídeos, que “permeten autopromocionarse molt per sobre del que mai van permetre els mitjans tradicionals”.
L'exagerat materialisme de la societat actual, l’educació ultrapermisiva que estan rebent aquests joves, la fascinació pels famosos i pel gènere televisiu dels “reality shows” són altres factors que podrien explicar la tendència.
Els investigadors assenyalen que aquest creixent egocentrisme és perillós, ja que es tradueix en, entre altres coses, un menor interès a formar relacions íntimes, a ajudar als altres o inclús a mostrar més agressivitat quan els subjectes es veuen agredits o insultats.
L’estudi al que faig referència, va emprar un índex anomenat “Inventari de la Personalitat Narcisista” per a mesurar les reaccions dels participants davant frases com aquestes: “El món seria un lloc millor si jo ho governés”, “crec que sóc una persona especial” o “m'agrada ser el centre d'atenció”.
Titulada “Els egos s'inflen amb el temps”, la investigació posa de manifest que els estudiants universitaris de la “generació del mil·lenni” o “generació Jo”, aquells nascuts després de 1982, són més narcisistes que els seus predecessors. El treball, elaborat a partir de les respostes de prop de 16.500 estudiants d’universitat que van emplenar qüestionaris sobre l'esmentat índex entre 1982 i fins a 2006 .
Això no vol dir que TOTS els joves hagin de ser “tallats pel mateix patró” però si, que hi ha una substancial diferència entre aquells que empren les noves formes de comunicació com una parcela més de la seva vida i, els que fan la seva vida a partir de les noves formes de comunicació.
Per tant, convé informar, assessorar e instruir als alumnes al voltant de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i de les formes i usos d’aquestes, per tal d’evitar noves formes d’aïllament social, d’incomunicació de potenciació de l’egocentrisme.
Prenent com a punt de partida l’article de Langdon Winner “Los Mitos Ciberlibertarios y sus
Prospectos para la Comunidad” existeix un moviment cap a la computarització , que significa que moltes formes culturals de cop i volta s'han liquat, perdent la seva forma anterior mentre les hi modifica per a la seva expressió computarizada. A mesura que les noves formes es solidifiquen, tant els artefactes com la teixidura de les relacions humanes que els envolta resulten molt sovint ser diferents de tot el preexistent.
Els deterministes tecnològics consideren, bàsicament, que el desenvolupament tecnològic condiciona, com cap altre element singular, el canvi i l’estructura socials.
De fet, darrerament, si que hem pogut observar un canvi substancial a tall d’aquest fet i, es, que la societat cada cop es fa més individualista.
Jean Twenge, autora del llibre “la generació del jo”- subtitulat “Per quina els joves nord-americans són avui més segurs de si mateixos, enèrgics i infeliços que mai”( ho podem trobar en en l'adreça d'Internet http://www.generationme.org) que es centra sobre uns estudis realitzats a joves nascuts després del 1982 comenta que li preocupa que estiguem creant una societat en la qual la gent es tractarà malament, en el carrer o en les seves relacions personals.
Les noves creacions tecnològiques, podrien estar alimentant l’egocentrisme. La generació “Jo” està obsessionada amb pàgines d'Internet tipus MySpace, el lloc de xarxes socials, o YouTube, per a compartir vídeos, que “permeten autopromocionarse molt per sobre del que mai van permetre els mitjans tradicionals”.
L'exagerat materialisme de la societat actual, l’educació ultrapermisiva que estan rebent aquests joves, la fascinació pels famosos i pel gènere televisiu dels “reality shows” són altres factors que podrien explicar la tendència.
Els investigadors assenyalen que aquest creixent egocentrisme és perillós, ja que es tradueix en, entre altres coses, un menor interès a formar relacions íntimes, a ajudar als altres o inclús a mostrar més agressivitat quan els subjectes es veuen agredits o insultats.
L’estudi al que faig referència, va emprar un índex anomenat “Inventari de la Personalitat Narcisista” per a mesurar les reaccions dels participants davant frases com aquestes: “El món seria un lloc millor si jo ho governés”, “crec que sóc una persona especial” o “m'agrada ser el centre d'atenció”.
Titulada “Els egos s'inflen amb el temps”, la investigació posa de manifest que els estudiants universitaris de la “generació del mil·lenni” o “generació Jo”, aquells nascuts després de 1982, són més narcisistes que els seus predecessors. El treball, elaborat a partir de les respostes de prop de 16.500 estudiants d’universitat que van emplenar qüestionaris sobre l'esmentat índex entre 1982 i fins a 2006 .
Això no vol dir que TOTS els joves hagin de ser “tallats pel mateix patró” però si, que hi ha una substancial diferència entre aquells que empren les noves formes de comunicació com una parcela més de la seva vida i, els que fan la seva vida a partir de les noves formes de comunicació.
Per tant, convé informar, assessorar e instruir als alumnes al voltant de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i de les formes i usos d’aquestes, per tal d’evitar noves formes d’aïllament social, d’incomunicació de potenciació de l’egocentrisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada