La reflexió entorn aquest tema, comença amb la visualització del següent video:
En un moment en que les TIC entren a les aules cada cop amb més força ens resistim a la idea de canviar el rol tradicional del professor.
Hi han l’existència de softwares educatius, però que continuen portant a la idea final d’avaluació, sense que l’alumne tregui el profit que en podria treure de les mateixes.
Un exemple clar el trobem quan Roger Schank planteja a diferents escoles un sofware per a geografia que permet aprendre-la a través de diversos interessos dels nois i noies en un moment determinat (esports,pelicules,… ) però sembla que els professors tenen certa por a que “cadascú va a la seva”i com els avaluem?
Hauríem de fugir de la idea de l’avaluació com l’entenem avui en dia, de forma que l’avaluació estès integrada dins el procés d’aprenentatge i no separada, com fins ara. Hi ha experiències al respecte,relacionades amb l’aplicació de les TIC a l’educació que han donat resultats molt significatius (podem veure un article sobre el tema a : http://palotic.es/wordpress/?p=295 )
Amb l’estudi de reconeguts autors com Vygostki amb la seva aportació a la zona de desenvolupament pròxim (ZDP) arribem a una visió de l’ensenyament com no una simple percepció de presentació d’activitats i tasques, sinó com una activitat comprensiva, com un procés d’ajuda a l’activitat constructiva que s’ha de realitzar cada persona a través de la interacció i la mediació social.
Es parla molt de l’aprenentatge amb autonomia, on el mestre és un assessor, tutoritza l’aprenentatge, ajuda a l’aprenent en la seva tasca d’aprenentatge crític... però la preocupació sempre acaba sent la mateixa: i com els avaluem?
La investigació educativa hauria de tenir presents aquestes noves eines sorgides, per tal que les TIC ens ajudessin en el procés de formació dels alumnes.
No vull dir que totes i cadascuna de les matèries, ni per totes les unitats didàctiques haurien d’utilitzar les TIC contínuament, doncs podríem incórrer en un error greu de falta de criteri per part dels educadors; això és el que la investigació educativa hauria d’aprofundir.
En un moment en que les TIC entren a les aules cada cop amb més força ens resistim a la idea de canviar el rol tradicional del professor.
Hi han l’existència de softwares educatius, però que continuen portant a la idea final d’avaluació, sense que l’alumne tregui el profit que en podria treure de les mateixes.
Un exemple clar el trobem quan Roger Schank planteja a diferents escoles un sofware per a geografia que permet aprendre-la a través de diversos interessos dels nois i noies en un moment determinat (esports,pelicules,… ) però sembla que els professors tenen certa por a que “cadascú va a la seva”i com els avaluem?
Hauríem de fugir de la idea de l’avaluació com l’entenem avui en dia, de forma que l’avaluació estès integrada dins el procés d’aprenentatge i no separada, com fins ara. Hi ha experiències al respecte,relacionades amb l’aplicació de les TIC a l’educació que han donat resultats molt significatius (podem veure un article sobre el tema a : http://palotic.es/wordpress/?p=295 )
Amb l’estudi de reconeguts autors com Vygostki amb la seva aportació a la zona de desenvolupament pròxim (ZDP) arribem a una visió de l’ensenyament com no una simple percepció de presentació d’activitats i tasques, sinó com una activitat comprensiva, com un procés d’ajuda a l’activitat constructiva que s’ha de realitzar cada persona a través de la interacció i la mediació social.
Es parla molt de l’aprenentatge amb autonomia, on el mestre és un assessor, tutoritza l’aprenentatge, ajuda a l’aprenent en la seva tasca d’aprenentatge crític... però la preocupació sempre acaba sent la mateixa: i com els avaluem?
La investigació educativa hauria de tenir presents aquestes noves eines sorgides, per tal que les TIC ens ajudessin en el procés de formació dels alumnes.
No vull dir que totes i cadascuna de les matèries, ni per totes les unitats didàctiques haurien d’utilitzar les TIC contínuament, doncs podríem incórrer en un error greu de falta de criteri per part dels educadors; això és el que la investigació educativa hauria d’aprofundir.
La investigació educativa hauria de promoure programes d’investigació-acció on professionals de l’educació adquireixen estratègies relacionades amb les TIC per tal d’ajudar-los en la capacitació del alumnes amb autonomia i esperit crític; fent-los partícips directes del seu propi procés d’ensenyament aprenentatge.
Sens més, us deixo, no sense recordar un pensament confucià a que fa referència Eduard Punset en un moment concret de la entrevista que li realitza a Roger Schank:
“Digues-me alguna cosa i ho oblidaré. Mostra'm alguna cosa i ho recordaré. Deixa'm fer alguna cosa i ho aprendré”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada